Teatre, inoperància, pilotes cap a les comunitats autònomes i respondre als interessos de la patronal immobiliària
A 24 hores de la reunió prevista entre els Sindicats de Llogateres i el Ministeri de l’Habitatge, el ministeri ha cancel·lat novament la trobada. Fa dos mesos que els sindicats sol·licitem una reunió per abordar el greu problema de l’habitatge i presentar una proposta consensuada per regular els lloguers temporals i d’habitacions, a més de discutir els errors en la implementació de la Llei d’Habitatge en els diferents territoris de l’Estat. No obstant això, el ministeri ha posposat repetidament aquesta reunió, mentre s’ha reunit amb la Federació Nacional d’Associacions Immobiliàries, ha visitat plantes de constructores com el grup ANRO, ha participat en fòrums del Cercle d’Economia a Barcelona o ha rebut la Confederació Espanyola d’Associacions de Fabricants de Productes de Construcció (Cepco).
Aquest fet demostra com les polítiques d’habitatge del ministeri, sota la direcció d’Isabel Rodríguez, es fan en col·laboració amb la patronal immobiliària i d’esquena a la ciutadania, seguint la línia dels seus antecessors Joan Clos i Helena Beunza, que actualment treballen directament per ella. L’anunci superficial de la regulació dels lloguers temporals de fa una setmana és una evidència més d’aquesta col·laboració, que més enllà de passar la responsabilitat a les comunitats autònomes i ser tota una actuació teatral, amaga una regulació feta a mida per als especuladors.
Regular els lloguers temporals de la mà de la patronal immobiliària
Les mesures anunciades fa una setmana per Isabel Rodríguez per regular els lloguers temporals són només titulars grandiloqüents sense cap mesura eficaç darrere. Des dels sindicats, encara esperem accedir al text amb les mesures concretes. No obstant això, les promeses de la ministra indiquen clarament que la regulació proposada protegeix els interessos de la patronal immobiliària.
Implementar un reglament no serveix per protegir els llogaters: per protegir aquells que vivim de lloguer és necessari modificar la Llei d’Arrendaments Urbans per ampliar els drets dels llogaters. Deixar la llei tal com està només perpètua els problemes existents. El reglament proposat permet continuar utilitzant el lloguer temporal per esquivar la limitació de preus, cobrar honoraris al llogater o exigir una fiança més alta que la permesa, cosa que segueix sent una escletxa per burlar la regulació de preus i augmentar el preu cada any, cosa que en un lloguer habitual només es podria fer cada cinc anys. En resum, aquesta proposta permet que desviar l’oferta al mercat del lloguer temporal continuï sent rendible per als propietaris especuladors.
Una plataforma web insuficient
No serveix de res establir sistemes de registre i control per als lloguers temporals si no es legisla per limitar-ne l’ús especulatiu i protegir els llogaters. És com posar un radar de velocitat en una carretera sense límit de velocitat: serveix per comptar, però no per evitar abusos. Això oficialitza un sistema encobert de llicències que respon als interessos de la patronal. A més, transfereix el pes i les responsabilitats a les comunitats autònomes i pot trigar molt de temps a implementar-se, com ja es va veure amb l’índex de lloguers.
Justificar la causalitat ja està previst
El fet d’haver de justificar la causalitat dels lloguers temporals és una cosa que ja preveu la llei. Aquesta mesura deixa fora aquells que necessiten un habitatge d’ús habitual i continua vulnerant els drets d’aquells que poden justificar la causa. Cal recordar que els lloguers temporals han augmentat un 56% en detriment del lloguer habitual, i el motiu no és una major demanda, sinó que aquells que especulen amb l’habitatge els utilitzen per augmentar els seus beneficis. Això continua tensionant l’accés a l’habitatge i potenciant el desplaçament cap al lloguer temporal.
Dels titulars a les accions reals
Durant l’últim any, hem vist com el Ministeri de l’Habitatge s’ha limitat a observar la inaplicació de la Llei d’Habitatge i a bloquejar la implementació de mesures concretes que garanteixin el dret a l’habitatge. És el cas del decret de lloguers temporals de Catalunya, una mesura que afrontava el problema d’arrel, abordava els lloguers temporals i d’habitacions i establia un règim sancionador. Però va ser bloquejada pel PSC amb el suport del PP, Vox i Junts per Catalunya. Paral·lelament, veiem com algunes de les mesures claus de la Llei d’Habitatge, com la prohibició de cobrar honoraris, s’incompleixen sistemàticament per les immobiliàries, mentre el Govern no estableix cap sistema de control. Només a Catalunya s’està aplicant la regulació de preus del lloguer, quan en moltes comunitats autònomes es podria condicionar l’aprovació dels pressupostos a la implementació dels límits de preus.
En contrast, el ministeri d’Isabel Rodríguez es limita a emetre titulars que proclamen el dret a l’habitatge sense traduir-se en accions concretes. Aquesta sembla ser l’estratègia principal del Govern del PSOE: llançar cortines de fum per distreure la ciutadania mentre s’implementen polítiques que beneficien la patronal immobiliària. En l’actual crisi d’habitatge, amb els preus de lloguer més alts de la història, la ciutadania necessita mesures concretes, urgents i eficaces. És hora de passar dels titulars a les accions reals.