- Davant la inacció de l’administració, el Sindicat de Llogateres porta el cas a tribunals internacionals
La Danitza ha viscut a Carme 106 des del 2008, però la seva llar s’ha convertit en el centre d’una batalla constant per l’habitatge des que, fa cinc anys, la SOCIMI Optimus Spain RE va comprar la finca on viu i va començar un procés d’expulsió de totes les veïnes per especular amb els habitatges. Després d’un primer intent el 2019, que va acabar amb la signatura d’una pròrroga dels contractes gràcies a l’organització veïnal amb el Sindicat, de nou, Optimus vol desnonar la Danitza i ja té data per fer-ho: el proper 16 d’abril. I és que el jutge responsable del cas no ha aturat el procediment tot i que la Danitza té dret a un lloguer social i tot i estar en vigor la moratòria de desnonaments aprovada pel Govern de l’Estat.
Un altre cop, veiem com la poca normativa existent que pot resultar favorable als llogaters acaba sent paper mullat i com l’Ajuntament de Barcelona no sanciona els fons voltor que incompleixen la llei 24/2015, que els obliga a oferir un lloguer social als llogaters en situació d’exclusió residencial, com és el cas de la Danitza.
Així, davant la inacció de l’administració pública, portem el cas de la Danitza a tribunals internacionals presentant un recurs al PIDESC (Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals), el tractat multilateral que forma part de la Carta de Nacions Unides i que permet a les víctimes de violacions de drets econòmics, socials i culturals presentar denúncies a escala internacional. En paral·lel, hem obert també un procediment contra Optimum Re perquè es sentenciés el seu dret a lloguer social, però encara està en marxa. Així, tot i que la Danitza tingui dret a lloguer social, podria ser desnonada en menys de dues setmanes.
Context
L’any 2018, Optimum Spain RE va comprar el bloc en el que viu la Danitza i va començar un intent d’expulsar totes les llogateres que hi vivien negant-se a renovar els contractes de lloguer, el de la Danitza entre ells. Paral·lelament, la nova propietat va deixar de complir les seves obligacions en el manteniment dels espais comuns de les finques, implementant tècniques d’assetjament immobiliari i generant un entorn hostil per forçar la sortida de les llogateres, especialment la d’aquelles que tenien contractes indefinits.
Davant aquesta situació, la Danitza i les seves veïnes es van organitzar amb el Sindicat de Llogateres i, el 2019, van aconseguir pròrrogues de tres anys sense pujades de preu. Fa dos anys, però, van finalitzar les pròrrogues i el fons participat per Cerberus i del que va ser president Josep Borrell Daniel, nom destacat de la burgesia local, es va tornar a negar a renovar contractes.
Malgrat nombrosos intents de contacte, Optimum sempre s’ha negat a negociar i va acabar interposant una demanda contra la Danitza, tot i que compleix tots els requisits per tenir dret a un lloguer social, tal com marca la llei 24/2015, que obliga els grans tenidors a oferir-los quan la persona llogatera acredita trobar-se en situació d’exclusió residencial, entre altres supòsits. Per altra banda, la Danitza va obrir un procediment contra Optimum Re perquè se sentenciés el seu dret a lloguer social, però encara està en marxa.
De fet, el jutge va aturar temporalment el procediment iniciat per Optimum per donar la possibilitat de negociar el lloguer social, però la propietat sempre s’hi ha negat. No obstant, tot i haver-hi un altre procediment obert que pot reconèixer el dret de la Danitza a lloguer social i, per tant, l’obligació d’Optimum de fer-li, el jutge es nega a suspendre el procediment definitivament.
Durant aquest procediment, l’actuació d’Optimum ha estat un despropòsit continu: li van dir a la Danitza que la volien reallotjar a un altre habitatge i, quan ella va acceptar anar a veure el pis, la propietat va deixar de contestar fins al dia abans del judici quan, a última hora, li van comunicar que no li volien fer cap lloguer social. La situació és de tal gravetat que, en converses, Optimum ha arribat a admetre que li «és igual» pagar la multa administrativa per no oferir-li el lloguer social al qual estan obligats i que els hi surt més a compte la sanció.
Altres casos i incompliment de la norma
El cas de la Danitza no és únic: només al Sindicat de Llogateres tenim una desena d’afiliades que tenen dret a lloguer social segons la llei 24/2015, però que els respectius grans tenidors estan incomplint-la. Aquesta llei responsabilitza als grans tenidors (bancs i fons voltor) de l’actual crisi habitacional, i els obliga a oferir un lloguer social a aquelles famílies a qui se’ls finalitza el contracte o no poden continuar pagant el lloguer o la hipoteca, i també a qui viu sense títol habilitant i està en situació de vulnerabilitat. Al Sindicat de Llogateres, la majoria de les llogateres en risc de desnonament i a qui se li està negant el dret a lloguer social són famílies que viuen en pisos propietat de fons d’inversió que expulsen totes les llogateres per tal d’especular amb finques senceres.
La llei antidesnonaments catalana ha demostrat els seus efectes aturant 5.000 desnonaments en els seus primers 5 anys de funcionament. Per què no en el cas de la Danitza? Perquè malauradament bancs i fons d’inversió encara creuen que gaudeixen d’impunitat per incomplir-la, i això és gràcies a una Administració que no està a l’alçada de les circumstàncies i no està atenent als milers de famílies que veuen com es vulneren els seus drets. En aquest cas, qui té la responsabilitat de sancionar aquests fons és l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori de la Generalitat a la resta de municipis catalans. En el cas de la Danitza, encara no tenim cap constància que l’Ajuntament hagi obert cap procediment sancionador. Per la seva banda, el poder judicial en nombroses ocasions ha interpretat la Llei Antidesnonaments com una llei purament administrativa i ha seguit endavant amb els llançaments quan això no és veritat: hi ha casos, com el del Ginés i la Manoli, en els quals el jutjat ha aturat el desnonament i ha obligat a un gran tenidor a fer un lloguer social. És per això que des del Grup Promotor de la Llei 24/2015 (format per les PAHs Catalanes, l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i l’Observatori DESCA) es va iniciar a finals de l’any passat una ofensiva judicial per asseure a Blackstone a la banqueta i obligar-los a oferir lloguers socials a les famílies vulnerables. Els jutjats han de ser garantistes amb els drets i deixar de posar-se de part de qui aprofita la seva impunitat per saltar-se les lleis.