L’ofensiva de la patronal immobiliària

L’última setmana de maig va tenir lloc l’esdeveniment SIMA Pro 2022 a Madrid, un esdeveniment molt esperat per a les elits empresarials que es dediquen al negoci immobiliari. SIMA Pro no és un esdeveniment qualsevol: és el punt de trobada de les elits econòmiques sota la forma de patronal immobiliària.

 

Podríem simplificar l’esdeveniment com una conferència empresarial innocent, on s’ajunten els fons d’inversió, promotores, consultores, arquitectes, inversors, etc., per a teixir aliances i fer contactes comercials. Les empreses d’innovació amb moltes idees, es troben amb inversors que a manca d’idees tenen molts diners. La combinació empresarial arquetípica del capitalisme financer.

 

No obstant això, SIMA Pro no és només una conferència de business, sinó que es tracta d’una conferència política orquestrada per les empreses que formen la patronal immobiliària. En aquests esdeveniments es discuteix, es decideix i s’acorda quines són les polítiques públiques en matèria d’habitatge que ha d’implementar el Govern a favor dels interessos econòmics del negoci immobiliari.

 

No és casualitat que els portaveus més recurrents dins del lobby immobiliari siguin els més presents en els mitjans de comunicació. Paco Campos, director d’Anticipa (Blackstone); Joan Clos, president de ASVAL o les associacions de promotors immobiliaris com Asprima. Tampoc és casualitat que entre els convidats a l’esdeveniment es trobessin membres de l’actual Govern, com Nicolás Pascual, del Ministeri d’Afers exteriors i ambaixador de l’OTAN.

 

Quina casualitat que l’esdeveniment tingui lloc a poques setmanes de la discussió de l’esborrany sobre l’esperada Llei Habitatge. La patronal immobiliària té clar on apunta i què està en joc: una Llei d’Habitatge que pot retallar els seus beneficis econòmics milionaris i uns Fons Europeus (Next Generation) que poden engreixar les butxaques dels grans propietaris. Blackstone i Santander ja s’han avançat intel·ligentment als Fons Next Generation: la seva nova plataforma Effic ja s’ha posicionat com l’empresa referent per a canalitzar els fons destinats a la rehabilitació energètica del parc d’habitatges espanyol.

 

En les últimes setmanes, la mesura de limitar l’IPC al 2% fins al setembre d’enguany no ha estat ben rebuda per la patronal immobiliària. Han iniciat una ofensiva directa contra el Govern de Pedro Sánchez per prorrogar una mesura social que ha alleujat a milers de famílies de l’asfíxia econòmica de la inflació provocada per la guerra de Putin. Els mitjans de comunicació de la dreta, però també El País, han sortit a denunciar aquesta mesura amb titulars que freguen el cinisme: “Els propietaris perdran 1.000 milions d’euros amb la limitació de l’IPC”. Aquesta afirmació pretén produir ignorància activa en l’opinió amagant dues realitats fonamentals. La primera, que l’ofensiva mediàtica no està en mans dels arrendadors particulars, sinó dels fons voltors i de lobbies com el de Joan Clos, molt pròxims al Govern pel seu passat a la política institucional. La segona, que malgrat que l’IPC està limitat fins a setembre, els arrendadors poden continuar augmentant els lloguers una vegada acaba el contracte perquè no estan regulats.

 

Amb una inflació galopant, després de travessar una crisi social i sanitària, enmig d’una crisi europea per la guerra a Ucraïna, i amb un mercat de lloguer desregulat, la patronal immobiliària encén l’ofensiva per les expectatives creixents de rendes que els genera aquestes circumstàncies polítiques. En aquest context, no sols tenen la cara dura de denunciar que “perden” 1.000 milions pel límit de l’IPC, sinó que a més exigeixen, una compensació per part del Govern.

 

L’ofensiva de la patronal immobiliària només acaba de començar. Si aquesta ha estat la reacció de les elits immobiliàries davant la mesura social contra la inflació, no ens podem imaginar quina reacció pot haver-hi per a frenar la regulació de preus estatal que està en joc a la futura Llei d’Habitatge estatal. Els fons voltors i Joan Clos estan molt a prop del Govern. A la gent que viu de lloguer només li queda estar molt a prop d’espais de suport com els Sindicats de llogateres, les PAH’s i els sindicats d’habitatge. Fer costat a aquestes organitzacions-i al conjunt del moviment per l’habitatge-serà clau si volem veure una Llei d’Habitatge que no estigui subordinada als interessos de la patronal immobiliària. I el Govern de Pedro Sánchez ha de triar si està amb la gent o amb les elits immobiliàries.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.
Política de cookies

Tanca